Resultats de la cerca

El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers L’esmentat sector septentrional és boscat La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters 127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers, hortalisses 9 ha, enciams i vinya 413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat La ramaderia és important hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules El poble 892 h agl 1982 100 m alt és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al…

El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers que neixen sota el coll de Llauró i aflueixen a llur collector a Sant Joan de Pladecorts al NE, el municipi comprèn també la capçalera de la vall Manya, que aflueix al Tec, per l’esquerra, al Voló El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola es limita a 90 ha, la major part dedicades a la vinya 78 ha, 69 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, arbres fruiters 8 ha, 7 de les quals de cirerers i hortalisses 1 ha Al S del terme s’explota l’argila per a…

Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya Els darrers segles comprenia tota la vall del Tec des de Sant Joan de Pladecorts només el vessant de la dreta, i, per tant, en restaven exclosos Vivers i el Voló, a més del sector més proper dels Aspres la Bastida, Prunet i Bellpuig

Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…

És autor del ballet Le voile des fées 1914, del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe 1923, i de Les bruixes del Cadí , peça per a violí i piano Deixà inèdita una gran part de la seva obra

Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília Caigué presoner el 1394, però fou alliberat…

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

El 1516 tenia 6 focs

La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…