Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’agulles , en el…
ram
Indústria tèxtil
Nom de diferents unitats de longitud emprades per als teixits i fils (a Sabadell i Terrassa equival a 2,57 m).
ram
Començament d’una malaltia.
ram
Branca d’una ciència, art, etc.
ram
Manoll de flors, d’herbes, etc, que serveix d’adorn.
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
ram
Indústria tèxtil
Conjunt de seccions d’una fàbrica dedicades a efectuar les operacions d’acabat de les peces teixides.
ram
Conjunt de fruits units pels pecíols en una branca.
ram
Branca esponerosa que els caçadors planten a terra, simulant un arbre, i que guarneixen amb creueres envescades per agafar-hi els ocells que hi acudeixen en sentir el reclam i s’hi posen.