Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
Ràmio
Borda
Nucli de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), situat a la vall del riu Madriu, a 1555 m alt.
Joaquim Romaguera i Ramió

Joaquim Romaguera i Ramió
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura
Crític cinematogràfic.
Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…
Roger Torrent i Ramió

Roger Torrent i Ramió
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en estudis territorials i urbanístics per la Universitat Politècnica de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el 1998 s’afilià a les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya i l’any 2000 a aquest partit Diputat per ERC des del 2007 en la legislatura 2016-17 dins la coalició Junts pel Sí , fou alcalde de Sarrià de Ter des d’aquest any fins al 2018 El 17 de gener de 2018 prengué possessió del càrrec de president del Parlament de Catalunya en substitució de Carme Forcadell, el novè president des de la…
la Serra
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Serra) del municipi de Fogars de Tordera (Selva), situat als vessants septentrionals del Montgròs, prop de la Tordera.
És esmentat ja al segle XIV Depenia de la parròquia de Ramió
Domènec Call i Morros
Agronomia
Enginyer agrònom.
Estudià a Madrid i a Lovaina Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, publicà Memorándum sobre el pasado, el presente i el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel 1887, Crisi agrícola remeis 1888, Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne 1883 i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela 1888
Fogars de la Selva

Església de Sant Cebrià, a Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines,…
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
riu Madriu

el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra