Resultats de la cerca

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fonollà

És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer 1176 Fou suprimit al s XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona

Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d…

Mestre de l’obra del palau reial de Barcelona, fou l’autor de la capella de Santa Àgata 1302-11 Construí, amb Pere de Prenafeta, el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou 1312-15 al monestir de Santes Creus Intervingué també, segons sembla, en la construcció del monestir de Pedralbes, a Barcelona

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el…