Resultats de la cerca

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…

Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la ciència-ficció de…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…

Fou president de l’Académie Goncourt des del 1955 Les seves primeres obres, Croix de Bois i Le Cabaret de la Belle Femme , són testimoniatges sobre la Primera Guerra Mundial Els seus records d’artista de Montmartre es reflecteixen a Le Château des Brouillards 1932, Quand j'étais Montmartrois 1936, Au Beau temps de la Butte 1963, À bas l’argent 1965

Afectat de ceguesa a dos anys d’edat, es traslladà a Nova York, on fou descobert per Ch Mingus, amb el qual collaborà sovint Prosseguí una carrera independent, enregistrant i actuant amb petits grups, generalment dirigits per ell mateix És considerat un dels músics més creatius i originals del jazz modern per la seva inventiva extraordinària, que conjugava amb un gran sentit del blues És notable, així mateix, la seva utilització de variants poc usuals dels saxòfons soprano — manzello — i tenor — stritch —, i també de flautes, xiulets i una sirena, i l’habilitat per a tocar alhora més d’un d’…

La seva formació acadèmica es desenvolupà a cavall de França i la Gran Bretanya, passant de rebre classes del Liceu Francès al Carnal College i, finalment, a la Universitat de Manchester Després d’un període en què treballà en el món de l’escena, accedí a la direcció del National Theatre i de l’Old Vic Theatre de Londres Treballà per a la televisió britànica, per posteriorment donar el salt a la direcció de llargmetratges The Killing Fields 1984, The Mission 1986, Shadow Makers 1988, City of Joy 1991, The Scarlet Letter 1995 i Vatel 2000 són alguns dels seus crèdits cinematogràfics més…

Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund