Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sogorb
Sogorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…
Pelegrí Lluís Llorens i Raga
Història
Erudit.
Canonge arxiver de la catedral de Sogorb, publicà articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia 1964 i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón 1974
José Perpiñán y Artigues
Música
Compositor.
Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe
Honori Garcia i Garcia
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’…
Francesc d’Assís Aguilar i Serrat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador.
Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio…
, ,