Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’ Espinavessa , el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…

Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers

Fill del pintor Xavier Valls i Subirà , bé que visqué des de molt jove a França i estudià història a la Universitat de París I, no es naturalitzà francès fins el 1982 Ingressà al Parti Socialiste  a disset anys, i fou un estret collaborador de Michel Rocard  en organitzacions estudiantils Dins del partit, el 1988 fou elegit primer secretari de la Federació Socialista, entre el 1993 i el 1997 fou secretari nacional de comunicació, i els anys 2003-04, de coordinació i del consell nacional Des del 1993 és membre del consell nacional Parallelament a la seva carrera en el partit, ha…

La Colònia Valls  fou fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola Sallent, Bages 1859 – Barcelona 1933 Les installacions fabrils eren a la banda dreta del riu i pertanyien a Sant Mateu de Bages la majoria dels habitatges, situats a l’esquerra del Cardener, pertanyien al terme de Navars La seva església fou beneïda el 1926 sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús La fàbrica tèxtil tancà l’any 1991 La colònia també fou coneguda per Palà Nou i can Valls de Torroella Des del 1991 es promogué la seva segregació del terme bagenc de Navars, del qual també depenia administrativament, per tal de…

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…

Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès