Resultats de la cerca

El 1946 guanyà el campionat de Leningrad, i el 1947, el campionat de l'URSS en la categoria juvenil Campió de l'URSS els anys 1960, 1962, 1964, 1965 i 1970, la seva independència de criteri el féu incòmode a les autoritats soviètiques El 1974 perdé per primer cop contra Anatolij Karpov El 1976 abandonà l’URSS i es nacionalitzà suís Continuà jugant torneigs internacionals representant Suïssa L’any 1977 arribà a la final del torneig de candidats, en la qual perdé novament davant Karpov, contra qui disputà el títol mundial el 1979 i el 1981, títol que no aconseguí…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…