Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Juliana I dels Països Baixos

Juliana I dels Països Baixos
© RVD
Història
Política
Reina dels Països Baixos (1948-80).
Filla de la reina Guillemina I i del duc Enric de Mecklemburg-Schwerin Casada amb el príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld, el 1980 abdicà en la seva filla Beatriu
Ignasi de Constantinoble
Cristianisme
Abat i patriarca.
Fill de l’emperador Miquel I Rangabe Fou partidari dels rigoristes de la cort, i abdicà i reprengué diverses vegades el patriarcat Fou canonitzat pel seu adversari i successor Foci La seva festa se celebra el 23 d’octubre
Miquel de Rússia
Història
Gran duc hereu de Rússia (1899-1904).
Fill del tsar Alexandre III, fou declarat hereu del seu germà gran, Nicolau II, per mort del germà, el gran duc Jordi El 1917 Nicolau II abdicà la corona en ell, que la refusà, i fou proclamada la república Morí assassinat
Isaac I Comnè
Història
Emperador bizantí (1057-59).
Succeí Miquel IV Miquel Cerulari s’oposà al seu intent de confiscar els béns de l’Església Lluità, amb èxit, contra els hongaresos i els petxenegs però, davant la indisciplina de l’exèrcit, abdicà i es retirà al monestir de Studios
Lluís I d’Holanda
Història
Rei d’Holanda (1806-10).
Germà petit de Napoleó I, aquest el casà 1802 amb la filla de la seva muller Josefina, Hortènsia de Beauharnais , i el féu rei d’Holanda Abdicà per desacord amb el blocatge continental i s’exilià a Àustria i a Suïssa
Guillemina I dels Països Baixos
Història
Reina dels Països Baixos (1890-1962).
Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana
Talāl I de Jordània
Història
Rei de Jordània (1951-52).
Militar, serví en l’exèrcit de l’Iraq Fou proclamat príncep hereu el 1946 i assolí el govern en ésser assassinat el seu pare el rei Abdallà I Declarat incapacitat per malaltia mental, abdicà en favor del seu fill Ḥusayn
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
Carles III de Parma
Història
Duc de Parma i Piacenza (1849-54).
Fill de Carles II i de Maria Teresa de Savoia Després de la revolució del 1848 el seu pare abdicà en ell Dugué a terme una forta repressió contra els rebels del 1849 Home violent, fou assassinat per l’artesà Antonio Carra
Joan I de Luxemburg

Joan I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina