Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
absurd
Filosofia
Proposició de la qual no es pot establir el sentit o que contradiu les regles de la lògica formal.
reducció a l’absurd
Lògica
Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la falsedat d’una conseqüència.
Pot pertànyer a una de les dues classes següents demostració per l’absurd , que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria, i reducció a l’absurd , que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida
teatre de l’absurd
Teatre
Moviment teatral de límits més aviat confusos, els orígens del qual cal cercar potser en l’experiència kafkiana i en certs aspectes del superrealisme i de l’existencialisme.
Bé que donat a conèixer a França — La cantatrice chauve 1950 i Les chaises 1956 de Ionesco, L’invasion 1950 d’Adamov, En attendant Godot 1953 de Beckett, etc— enclou autors molt diversos i que mai no han estat considerats com formant escola, però que són identificables en el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica i per mostrar sovint la lluita inútil de l’home en intentar de comprendre la irracionalitat d’allò que el volta Aconseguí la màxima influència al final dels anys cinquanta, amb l’aparició de les primeres obres de Harold Pinter, d’Edward Albee, etc, que malgrat…
apagoge
Reducció a l’absurd.
despenjar-se
Manifestar un pensament, un propòsit, etc, generalment absurd, estrambòtic.
credo quia absurdum
Filosofia
Locució, atribuïda a Tertul·lià, que significa ‘ho crec perquè és absurd’.
S'utilitza per a afirmar que es creu alguna cosa precisament per la seva impossibilitat
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta…
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
Fernando Arrabal
©
Literatura catalana
Escriptor.
El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou…