Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
incidir
Sobrevenir, produir-se, plantejar-se accessòriament o fortuïtament.
genoll
Tall longitudinal del genoll i les diverses estructures que fan possible la seva articulació
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten (teixits de sosteniment, lligaments, etc).
En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos lligaments que la…
anàlisi espectral
Astronomia
Estudi de la composició química i de les condicions físiques dels estels i dels altres cossos celestes mitjançant l’anàlisi de l’espectre de la radiació que emeten.
Les primeres observacions d’espectres estellars foren fetes per Fraunhofer 1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estellars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la interpretació…
Banco di San Giorgio
Entitat governamental creada el 1407 i encarregada de reunir, administrar i procurar l’amortització del deute públic de la República de Gènova, consolidat des del segle XIII en nombroses compere
, o associacions de creditors.
Aquestes compere foren absorbides entre el 1407 i mitjan segle XV per la Casa di San Giorgio, anomenada també Ufficio i, posteriorment, Banco di San Giorgio Absorbí pràcticament totes les rendes de l’estat monopoli de la sal, dret de les duanes i del port, tant a la metròpolis com a les colònies, etc Fou governada per vuit procuradors i protectors i per un consell de cent membres, elegits entre els creditors i els accionistes Accessòriament la Casa exercí la banca durant dos períodes del 1408 al 1444 i del 1586 fins a l’extinció, el 1815 Fou una banca de gir i de dipòsit i no…