Resultats de la cerca

L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten…

Els més importants són les sals bàsiques del crom adob al crom Són utilitzats també l’adob al zirconi , l’adob amb algunes sals bàsiques de l’alumini adob a l' alumini , l’adob al ferro , l’adob al silici , l’adob als polifosfats i l’adob a l' alum actualment poc emprat

Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum

Són un complement molt important dels tanins naturals i minerals, que permeten de donar a les pells adobades algunes propietats que amb aquests seria molt difícil d’aconseguir taní sintètic

En bones condicions de llum, temperatura i nutrició, l’increment en diòxid de carboni afavoreix la fotosíntesi i, per tant, el creixement de les plantes Normalment, en l’atmosfera hi ha una concentració de 340 ppm Sovint hom haurà d’enriquir l’ambient en els hivernacles el nivell òptim és entre 800 i 1 200 ppm per a un gran nombre de conreus