Resultats de la cerca

Dependent de comerç, s’afilià al CADCI , on el 1933 organitzà un corrent d’opinió oposat a la direcció política del consell directiu, la MOM Minoria d’Oposició Mercantil Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC El 1939 s’exilià a Santiago Xile Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària…

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931

De jove s’afilià al moviment imatgista imatgisme , i a partir d’aleshores publicà els poemes lírics In the Net of Stars 1909 i Cadences 1915 Són molt importants les seves traduccions de Lenin, de Gandhi, de Beethoven, etc El darrer dels seus llibres poètics que cal remarcar és Otherworld 1920

S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès

Senador 1830, el 1833 s’afilià al partit liberal Fou governador de l’estat de Nova York 1838-43 i, des del 1839, senador federal Al congrés fou el cap dels antisclavistes Ingressà al partit republicà 1855, del qual fou un dels dirigents principals fins el 1860 Ocupà la secretaria d’estat 1861-69

Professional de la indústria de la fusta, s’afilià a Comissions Obreres , i l’any 2000 fou nomenat secretari de la Joventut de CCOO Responsable territorial de Biscaia 2004 i secretari general del País Basc 2009 del sindicat, al juliol del 2017 succeí Ignacio Fernández Toxo , i fou reelegit en el càrrec a l’octubre del 2021

En la guerra contra Napoleó lluità amb l’Empecinado Fou fet presoner pels francesos a Tamajón 1812 i, després, collaborà amb ells El 1822 lluità per la causa absolutista i capturà Bessières a Zafrilla 1825 En morir Ferran VII, s’afilià a la causa liberal i, en la primera guerra Carlina, actuà al front de la cavalleria cristina

De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat

Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València