Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere 1040, després a sant Pere i a sant Feliu 1319 i actualment només a Sant Feliu refeta el 1640, fou completada el 1731 Té l’origen en una villa rural donada al…
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
procumbent
Botànica
Dit de les tiges ajagudes o recolzades al terra, però no arrelades.
rèptil
Botànica
Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
Josep Clarà i Ayats
Escultura
Escultor.
De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société…
lluqueta
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les globulariàcies, de tiges ajagudes, de fulles espatulades i agrupades en rosetes i de capítols de flors blaves.
Es fa en roquissars, tarteres i prats de muntanya La lluqueta de roca subespècie nana és més petita i té els peduncles florífers molt curts Habita roquissars calcaris de muntanya
bleda borda
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies, generalment perenne, de tiges ajagudes i esteses radialment, de 30 a 80 cm, fulles lleugerament carnoses i flors agrupades en panícula de glomèruls.
Viu espontània als terrenys salabrosos litorals i de l’interior
heura de terra
Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques