Resultats de la cerca

En les xarxes informàtiques s’utilitza en els repetidors que amplifiquen el senyal per a compensar les pèrdues degudes a l’atenuació del medi de transmissió També s’usen en l’interior dels altaveus dels ordinadors per a amplificar el senyal dèbil que prové de la targeta de so fins a la potència necessària per a poder accionar els altaveus

A vegades hom munta en una caixa un altaveu d’aguts i un altaveu de greus, i encara, un o més altaveus de mitjans Entre els diversos tipus de caixes cal esmentar la caixa infinita , nom que ve del fet que muntant l’altaveu en un forat fet en una pantalla suficientment gran pantalla infinita, s’elimina el curt circuit acústic Però aquesta solució és molt poc pràctica i hom ha optat per plegar aquesta pantalla fins a formar una caixa hermètica on resta confinada la radiació posterior de la membrana Això, però, té l’inconvenient que l’aire tancat, també a dintre, modifica l’…

Aquest tipus d’altaveus s’utilitza per a les comunicacions submarines puix que pot funcionar immers en l’aigua

Les installacions de sonorització necessiten una potència d’amplificació elevada i un conjunt d’altaveus convenientment distribuïts, a fi de repartir la potència sonora i d’evitar certs efectes perjudicials, com reverberació, eco, acoblaments per efecte Larsen, etc

En les consoles de joc convencionals el dispositiu de sortida és un televisor o un monitor d’ordinador També hi ha consoles de joc portàtils, en què els controls, la pantalla i els altaveus són part de la mateixa unitat

Els altaveus destinats a reproduccions musicals domèstiques no solen dur botzines, i aleshores la radiació és directa Per contrast, els altaveus de botzina són aconsellables quan hom pretén un bon rendiment, una bona direccionalitat, o ambdues coses alhora Són ideals, per tant, per a grans sonoritzacions a l’aire lliure El seu rendiment, comprès entre el 10% i el 50%, és unes deu vegades superior al d’un altaveu de radiació directa Per contra, és de cost elevat i de grans dimensions El perfil de la botzina més emprat és l’exponencial i, a vegades, el cònic, el…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre…

El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…

En el cas de la reproducció de so, hom obté les ones sonores components de la informació emmagatzemada en un disc, una cinta magnètica, una pellícula cinematogràfica, etc Els equips emprats consten de diversos elements o aparells el dispositiu de lectura fonocaptor, cap magnètic, etc, l'amplificador amb el preamplificador previst per a un sol canal o bé per a diversos, si és estereofònic i els altaveus disposats sovint en caixes acústiques o auriculars

Reprodueix el so usant diversos altaveus que envolten l’oient i on es combinen els senyals enregistrats amb micròfons direccionals, a fi de produir una illusió tridimensional Desenvolupat durant els anys setanta a la Gran Bretanya per a resoldre les limitacions de la majoria dels sistemes quadrafònics, no va desvetllar gaire interès comercial fins a la dècada dels noranta, que fou adoptat, amb algunes modificacions, com a sistema sorround de so envoltant per diverses companyies especialitzades en alta fidelitat