Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
amfiox
Zoologia
Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats, fusiforme, d’uns 6 cm de llargada, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per les dues extremitats.
La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la sorra, d’on…
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
Theodor Boveri
Biologia
Biòleg alemany.
Professor de zoologia a la Universitat de Würzburg Fou autor d’importants treballs sobre l’estructura del nucli, que el portaren a demostrar la individualitat dels cromosomes Estudià també l’aparell excretor de l’amfiox És autor de Zellenstudien ‘Estudis sobre les cèllules’, 1887-1907 i de Das Problem der Befruchtung ‘El problema de la fecundació’, 1902
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
evo-devo
Biologia
Branca de la biologia que compara els processos de desenvolupament embrionari dels diferents grups d’animals per determinar la relació filogenètica ancestral d’aquests organismes i establir com han evolucionat els processos de desenvolupament.
Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha…
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses branquials La…
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…