Resultats de la cerca
Es mostren 1190 resultats
anar
Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi per un procés concebut com a anàleg a anar
.
anar
Les formes auxiliars dels presents d’indicatiu i de subjuntiu d’anar serveixen per a formar amb un infinitiu els temps dits perifràstics: perfet d’indicatiu, pretèrit anterior (amb l’auxiliar haver) i perfet de subjuntiu.
anar
Estendre’s d’un punt a un altre, haver-hi entre dos punts, entre dos valors, tal distància, tal diferència.
anar
És emprat interrogativament en fórmules de salutació per a demostrar interès.
anar
Unit a un infinitiu per les preposicions a
o per
, indica la imminència de l’acció.
anar
Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat.
anar
Convenir a un fi determinat, a una investigació, a un gust; escaure.
anar
Seguit d’un gerundi, indica la continuïtat d’una acció.