Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
angoixa
Filosofia
Kierkegaard donà significació filosòfica al concepte d’angoixa en emprar-lo per a explicar la seva concepció de l’home.
L’angoixa és un estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser la nullitat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu Heidegger emprà també aquest concepte per a designar aquella situació en què el no-res es revela a l’home com el fonament de l’existència
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…
angoixa
Estat de l’atmosfera que fa fatigosa la respiració, que causa angoixa.
angoixa
Opressió, respir fatigós, a causa de la xafogor de l’atmosfera, d’un estat morbós, d’un disgust, etc.
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc, les fòbies…
neurosi d’abandó
Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura (reals o imaginaris) d’un vincle afectiu.
L’acumulació de fets o un de més significatiu pot desencadenar la neurosi d'angoixa
amnèsia psicògena
Psicologia
Amnèsia sovint d’origen afectiu que acostuma a desaparèixer tan sobtadament com s’ha manifestat.
Es tracta segurament d’un mecanisme de defensa contra l’angoixa És caracteritzada per l’oblit de noms, persones i esdeveniments i, de vegades, per un desdoblament de la personalitat
Valentino Bompiani
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Editor i dramaturg italià.
La temàtica del seu teatre — Albertina 1948, Anche i grassi hanno l’onore 1950, Paura di me 1951, Lamento d’Orfeo 1961, etc— és l’angoixa existencial L’any 1929 fundà a Milà l’editorial que porta el seu nom
por
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
Bé que els trastorns neurovegetatius que la por comporta dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, constricció faríngia, suors, tremolors, etc són similars als de l’angoixa, psicoanalíticament hom distingeix l’una de l’altra, per tal com la segona respon a un objecte mai no ben determinat