Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
anís
Begudes destil·lades
Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís.
Per a la seva elaboració cal rebaixar amb aigua un aiguardent d’alta graduació alcohòlica i afegir-hi la quantitat d’essència d’anís necessària Hom destilla el conjunt per separar-ne les primeres fraccions, que fan mala olor i tenen mal gust, i les darreres, de grau inferior
anís
Confit fet amb un gra d’anís.
anis-
Forma prefixada del mot grec ánisos, que significa 'desigual' (ex.: anisodàctil, anisodont, anisopètal, anisòpsia).
anís estrellat
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la badiana format per uns vuit fol·licles agrupats radialment, aromàtic (ric en anetole), emprat en farmàcia com a estimulant, i per a aromatitzar alguns guisats i sopes, licors ( aniset
) i medecines.
essència d’anís
Begudes destil·lades
Farmàcia
Oli essencial, incolor o groguenc, extret de les llavors de la matafaluga.
El seu principi actiu és l’anetole És usat com a carminatiu i per a donar el seu gust característic a medicaments i licors
matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
anetole
Química
Constituent principal de les essències d’anís, d’anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l’isòmer trans
, de forta olor d’anís, que es fon a 21,4°C i bull a 235°C, molt soluble en alcohol, gairebé gens en aigua.
En l’anetole obtingut per isomerització de l’estragole hom troba també l’isòmer cis , líquid que es congela a —22,5°C, d’olor de fonoll i netament més tòxic L’anetole és extret de les essències d’anís o de fonoll i hom el prepara per síntesi És emprat en medicina anís, en la fabricació de licors, en perfumeria especialment per a dentifricis, en la fotografia en colors i en la fabricació de l’anisaldehid
confit
Pastisseria
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc, envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
Anomenats antigament dragees i confits crostats , són tradicionalment oferts a parents i amics amb motiu de bateigs confits de bateig i casaments confits de casament Els més petits reben el nom d' anís sigui o no l’anís l’aroma que continguin i de papabenet generalment quan són acolorits Els confits d’ametlla o ametlles ensucrades són els més apreciats i ocupen un lloc important en la indústria confitera d’Alcoi també són coneguts els fabricats a Arenys de Mar, d’on són característics els de mida grossa anomenats ametlles d’Arenys