Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
genitiu saxó
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès.
Consisteix a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ' s , al nom a què es refereix Peter's son , ‘el fill d’en Pere’
Joan Gerson
Literatura francesa
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Jean Charlier, teòleg i escriptor ascètic francès.
Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme, en la seva…
contraposició
Lògica
Procediment indirecte per a efectuar la conversió
d’una proposició particular negativa que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes.
museu
museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
Angola
Estat
Estat d’Àfrica que limita amb el Congo al N, amb la República Democràtica del Congo al N i el NE, amb Zàmbia a l'E, amb Namíbia al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, i a més comprèn l’enclavament de Cabinda; la capital és Luanda.
La geografia física Angola forma part de l’altiplà subcontinental de roques cristallines cobertes en part per sediments paleozoics Presenta una plana costanera baixa, més ampla al nord 100 km que al sud 35 km, limitada a l’est per l’altiplà El sud és una prolongació del desert del sud-oest africà A l’interior, el vessant atlàntic de l’altiplà Moro Moco n'és el cim més alt 2620 m és abrupte i el descens al litoral es fa per mitjà d’una sèrie de terrasses Aquesta àrea és escindida per nombrosos rius petits El vessant oriental presenta un suau descens i és drenat pels rius afluents del Congo i…