Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
antidiarreic
Farmàcia
Dit de les substàncies que combaten la diarrea.
Existeixen tres tipus d’antidiarreics els frenadors del peristaltisme codeïna i difenoxilat, els protectors i absorbents intestinals sals de bismut i els astringents vegetals tanins
tannoform
Farmàcia
Producte de condensació del formol i de l’àcid tànnic.
Forma unes pólvores lleugeres, d’un color blanc rogenc, insípides És emprat com a antisèptic intestinal i com a antidiarreic
tannalbina
Farmàcia
Tannat d’albúmina.
Conté el 50% de taní Forma unes pólvores groguenques, inodores i insípides És un antidiarreic, i es dóna, especialment, als infants
tannigen
Farmàcia
Àcid tànnic acetilat, conegut també com a diacetiltaní
.
Forma unes pólvores d’un color blanc grisós, amb una lleugera olor a àcid acètic, i insípides És un antidiarreic, que cal emprar fora de les hores de menjar
attapulgita
Mineralogia i petrografia
Ortosilicat de magnesi hidratat, Mg 3
(Si 8
O 2 0
)(OH) 2
(OH) 4
· 4H 2
O.
Mineral argilós d’estructura fibrosa Sovint pren formes tubulars És producte de sedimentació química d’aigües bàsiques i també de l’alteració de cendres volcàniques en magnesi Pel seu gran poder absorbent és emprat com a antidiarreic
restrenyedor
Farmàcia
Dit del producte que retarda la velocitat de trànsit del contingut intestinal.
És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina
subgal·lat de bismut
Química
Sal de bismut bàsica de l’àcid gàl·lic.
Com totes les sals bàsiques, la seva composició és variable ha de contenir, però, entre el 52 i el 57% de Bi 2 O 3 Pólvores grogues, pesants, inodores i insípides, insolubles en aigua i en alcohol Per les seves propietats astringents i absorbents és emprat com a antidiarreic i com a protector i assecant en úlceres i ferides És anomenat també dermatol
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels…