Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
insulina
Bioquímica
Hormona polipeptídica constituïda per 51 aminoàcids que formen dues cadenes unides per dos enllaços disulfur, d’un pes molecular aproximadament de 6 000, i que és secretada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees dels vertebrats.
Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests contaminants són…
trasplantació
Medicina
Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.
La trasplantació pot ésser dins un mateix individu autotrasplantació , entre dos bessons univitellins isotrasplantació i entre individus de la mateixa espècie homotrasplantació o d’espècies diferents heterotrasplantació Les autotrasplantacions i les isotrasplantacions no presenten cap altre problema que el de la tècnica quirúrgica, i no són rebutjades Per contra, les homotrasplantacions, i sobretot les heterotrasplantacions, presenten greus problemes de rebuig, deguts a la incompetència immunològica dels teixits del donador i del receptor Actualment, gràcies als últims avenços de la…
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…
al·lotípia
Immunologia
Conjunt de diferències antigèniques, determinades genèticament, existents entre les proteïnes sèriques d’una mateixa espècie.
tipificació
Medicina
Denominació de les característiques antigèniques presents en tots els teixits i les cèl·lules de l’organisme.
És efectuada mitjançant tècniques de limfotoxicitat amb antisèrums específics En els trasplantaments d’òrgans i moll de l’os, aquesta tècnica és utilitzada per a determinar el grau de compatibilitat entre donador i receptor
virus
Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
anatoxina
Immunologia
Toxina microbiana atenuada que ha perdut una part de les seves propietats tòxiques, però que conserva encara les seves propietats antigèniques, capaces de crear immunitat.
És la base de les vacunes vacuna, vacunació
immunoassaig
Tècnica de detecció de substàncies antigèniques (hormones, vitamines, etc) per mitjans serològics, a través d’anticossos específics marcats amb un element fluorescent, un colorant o una substància radioactiva.
virió
Biologia
Virus madur format per un nucli central amb ADN o ARN, envoltat per una membrana proteica (càpsida) i amb característiques antigèniques que pot constituir, en alguns casos, un virus complet.
toxoide
Biologia
Farmàcia
Toxina que per l’acció del formol i de la temperatura ha perdut les propietats tòxiques, tot conservant les propietats antigèniques, la qual cosa permet d’utilitzar-la per a la vacunació antitòxica (antidiftèrica, antitetànica, contra la tos ferina).