Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només…
antimoni explosiu
Química
Probable forma al·lotròpica de l’antimoni, obtinguda per electròlisi de solucions clorhídriques del seu triclorur.
En deposar-se al càtode, forma una solució sòlida amb triclorur, la qual és descomposta explosivament per fregament o escalfament, i dóna antimoni gris i fums de triclorur
antimoni groc
Química
Forma al·lotròpica inestable de l’antimoni, obtinguda oxidant a l’aire, a -90°C, l’hidrur SbH 3
.
A la llum es transforma en antimoni negre És dubtós si és un veritable allòtrop, puix que totes les mostres preparades contenen hidrogen
antimoni negre
Química
Forma al·lotròpica de l’antimoni obtinguda en refredar el vapor de l’element o en oxidar SbH 3
a temperatura ordinària.
És inestable respecte a l’antimoni gris
cru d’antimoni
Química
Substància que té un 90% de sulfur d’antimoni (Sb2S3).
És utilitzada com a primera matèria per a la preparació d’antimoni i també té aplicacions en la indústria de focs artificials i en la fabricació de llumins
elèctrode d’antimoni
Química
Elèctrode per a mesures de pH de no gaire precisió, constituït simplement per una barreta d’antimoni que, recoberta espontàniament d’òxid, funciona com un elèctrode d’òxid Sb/Sb2O3
.
El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos
triclorur d’antimoni
Química
Cristalls deliqüescents, corrosius, fumejants a l’aire, que es fonen a 73 °C i bullen a 223 °C.
Formen una massa pastosa anomenada mantega d’antimoni El triclorur d’antimoni es dissol en aigua en progressiva hidròlisi i és molt soluble en molts solvents orgànics És obtingut per l’acció del clor sec sobre excés d’antimoni o per dissolució de Sb 2 O 3 o Sb 2 S 3 en àcid clorhídric És emprat com a mordent, com a catalitzador, com a reactiu analític, per a bronzejar el ferro, per a ignifugar teixits, per a fabricar laques i per a obtenir d’altres composts d’antimoni
fluorurs d’antimoni
Química
Composts de fluor i antimoni.
Tant el trifluorur SbF 3 sòlid que es fon a 292 °C com el pentafluorur SbF 5 i el diclorotrifluorur SbCl 2 F 3 líquids són emprats com a catalitzadors en la fluoració de composts orgànics El trifluorur és emprat, a més, en tintura en forma de sals dobles i en la fabricació de terrissa i porcellana
pentasulfur d’antimoni
Química
Pólvores ataronjades, insolubles en aigua, solubles en hidròxids alcalins i sulfurs (que donen tioantimonats M 1 3
ISbS 4
) i en àcid clorhídric concentrat.
És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú
triòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques, cristal·lines, de densitat 5,67, que es fonen a 655 °C.
Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina