Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que…
caníbal
Etnologia
Antropòfag.
El terme deriva de la designació que donaren els conqueridors castellans als indis caríbics de les Petites Antilles, els quals practicaven l’antropofàgia
tupinamba
Etnologia
Individu d’un antic poble amerindi, de la família lingüística tupí-guaraní, que vivia a la costa atlàntica, al sud del delta de l’Amazones (segle XVI).
Llurs pràctiques rituals d’antropofàgia —fins al punt que el nom equivalia a salvatge— provocaren la persecució per part dels blancs i llur extinció
zande
Etnologia
Individu d’un poble sudanès, de llengua ubanguiana, que habita a la república del Sudan, entre els rius Bomu i Uele.
Els zandes estan organitzats en clans exogàmics, patrilineals i totèmics, mentre que l’aristocràcia bandja , vungura és estrictament endogàmica L’economia es basa en l’agricultura tenen tècniques força perfeccionades d’entallar la fusta i de metallúrgia Hom ha volgut fer derivar el nom de nyam-nyam de llur antropofàgia tradicional
canibalisme
Etnologia
Antropofàgia habitual com a característica etnològica d’una societat determinada.
Ha prevalgut fins a temps recents a l’Àfrica central i occidental, a la Melanèsia, a Austràlia, entre els maoris de Nova Zelanda, en algunes illes de la Polinèsia, entre els bataks de Sumatra i d’altres tribus primitives d’Insulíndia i entre diverses tribus d’Amèrica del Nord i del Sud Hom distingeix el canibalisme practicat en membres de la pròpia tribu i la necrofàgia , practicada en difunts no sacrificats com a víctimes, al costat dels casos més generalitzats en què en són objecte els cossos dels enemics morts i les víctimes de sacrificis Quant a la finalitat, la carn humana pot ésser un…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
Bernat Joan i Marí
Política
Sociolingüista, escriptor i polític.
Llicenciat en filologia catalana 1982, durant els anys d’estudiants participà en la creació de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat i en el Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on realitzà els primers treballs d’investigació Professor d’institut 1983, de 1984 a 1987 en fou director Des del 1982 fou també professor de l’Institut de Ciències de l’Educació dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana per a professors a les Balears Fou cofundador del Moviment de Defensa de la Terra MDT a Eivissa el 1984, on formà el grup vinculat Grups de Defensa de la Llengua i, el 1994…
,
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…