Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
apendicitis
Patologia humana
Inflamació aguda de la mucosa i del sistema limfàtic de l’apèndix vermiforme, causada per una infecció bacteriana.
Sol comportar una contracció localitzada dels músculs de la paret abdominal i, en casos de perforació, peritonitis L’afecció comença sobtadament amb dolor abdominal, sovint epigàstric, aviat circumscrit a la fossa ilíaca dreta apareixen també nàusees i, ocasionalment, vòmits A vegades hi ha febre La pressió manual i la descompressió sobre la zona apendicular provoquen un dolor fort hiperestèsia localitzada, especialment intens en l’anomenat punt de Mac Burney, situat enmig de la línia que va del melic a l’espina ilíaca anterosuperior, la qual cosa és un bon element de diagnòstic L’anàlisi de…
epigastràlgia
Patologia humana
Dolor a la regió epigàstrica.
Les causes més importants són trastorns psicosomàtics, litiasi biliar, úlcera duodenal, colecistopaties no litiàsiques, úlcera gàstrica, etc Moltes vegades és un símptoma precoç d’apendicitis, sobretot en els infants
Jean François Fernel

Jean François Fernel
© Fototeca.cat
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge francès.
Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval
peritonitis
Patologia humana
Inflamació del peritoneu, que pot ésser aguda o crònica, sèptica o asèptica, primària o secundària, i localitzada o generalitzada.
La més freqüent és la peritonitis bacteriana aguda , secundària a contaminacions per apendicitis, úlcera pèptica perforada, contaminació produïda en el curs d’operacions, inflamacions pelvianes i obstrucció i estrangulació o trencament de l’intestí Clínicament la peritonitis es manifesta per un quadre d’abdomen agut amb dolor important, vòmits, defensa muscular, ili paralític, etc Si no és tractada adequadament pot menar a la mort a causa d’un quadre de xoc
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
Jaume Pi i Figueras
Metge cirurgià.
Deixeble de MCorachan i professor adjunt a la Universitat Autònoma, fou director de l’Institut Corachan 1946 i cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1950 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1967, és autor de nombrosos treballs, entre els quals els dedicats a les apendicitis agudes 1944, al tractament del càncer de còlon 1949, al tractament preoperatori i postoperatori, al càncer de recte, i a les lesions biliars Dirigí l’obra Práctica quirúrgica , en diversos volums
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…
abdomen agut
Patologia humana
Accepció, consagrada per l’ús, que fa referència a un conjunt de quadres clínics o situacions morboses d’origen intraabdominal o extraabdominal que tenen com a característica comuna l’existència de dolor abdominal d’aparició ràpida.
L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la pell, distensió…
punt apendicular
Anatomia animal
Qualsevol dels punts dolorosos a la pressió a la paret abdominal en l’apendicitis, com per exemple els punts de Lanz, de Morris, de Mac Burney, etc.