Resultats de la cerca

Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià

Trinitari calçat Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva 1675 i Lex evangelica contra Alcoranum 1698, 1700

Apologista gairebé místic de la llengua durant l’època romàntica del renaixement literari i que ha tingut seguidors fins als nostres dies Les seves obres són escrites en castellà

Format en l’hellenisme, es convertí al cristianisme i fou deixeble de Justí a Roma Antipagà violent, per influència del gnosticisme i de Marció caigué en l' encratisme Famós pel seu Logos contra els grecs i, sobretot, pel Diatèssaron , els seus escrits, esmentats per Eusebi de Cesarea, s’han perdut

Mestre en arts i en teologia Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria València 1502, i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist , amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” València 1520

Mestre en teologia Mercedari, professà a València el 1650 Fou catedràtic de la Universitat de Tarragona Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalanoaragonesa, sobre el qual escriví tres allegats, dos dels quals foren impresos 1678 És autor també de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi , de La Biblia parva de San Pedro Pascual , traduïda i comentada, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María , publicat pòstumament 1728

Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més erudita és la…

Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny

Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i l’epigrafia…

Estudiant a París, s’adherí als quàquers 1667, dels quals fou el teòleg i l’apologista més notable, com ho demostren el Catechism and Confession of Faith 1673 i la Theologiae vere christianae apologia 1676 Visqué a Holanda i a Alemanya, d’on passà a Amèrica essent governador de Nova Jersey de l’Est 1683 dictà una constitució basada en els principis doctrinals quàquers