Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
aprés
Lloc destinat a munyir-hi el bestiar.
pràctica
Aplicació d’allò que s’ha pensat o après, en oposició a teoria
.
resultatiu | resultativa
Gramàtica
Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada, com saber, tenir, viure, quedar-se, per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània, com aprendre, prendre, néixer, venir.
Els verbs resultatius tenen sovint el mateix sentit que els perfets d’altres verbs jo sé suposa jo he après tinc, he pres viu, ha nascut es queda, ha vingut
Laurent Delvaux
Escultura
Escultor flamenc.
Uní el classicisme, après a Itàlia, al barroc rubenià, dins el gust flamenc pel fast Fou autor de nombroses obres religioses, a l’abadia de Westminster de Londres, la trona de Sant Bavó de Gant, etc
Jean-Pierre Andrevon
Literatura francesa
Novel·lista i crític francès.
Autor de la novella Les hommes-machines contre Gandahar 1969 i de les de ciència ficció Aujourd’hui, demain et après 1970 i Paysages de mort 1978 Ha publicat el debat ecològic Le desert du monde 1977
Paul Alexis
Literatura francesa
Escriptor francès, amic de Zola i gran defensor del naturalisme.
És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885
comtessa de Ségur
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Sophie Rostopchine, escriptora francesa d’origen rus.
Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc
Karl Michaëlsson
Lingüística i sociolingüística
Romanista suec.
El 1927 publicà la seva tesi doctoral Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens sobre antroponímia francesa medieval, tema en el qual insistiria més tard Le livre de la taille de Paris l’an de grâce de 1313 1951 i Le livre de taille de Paris l’an 1296 1958
Yann Queffélec
Literatura francesa
Crític i narrador francès.
Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005
Henri Leclercq
Historiografia
Cristianisme
Historiador i liturgista belga naturalitzat francès.
Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906