Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
armar
Construcció i obres públiques
Col·locar l’armadura de ferro d’un element de formigó armat.
armar
Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc) i posar-lo en disposició de funcionar.
armar
Proveir (especialment un vaixell) de tot el que cal.
armar
Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives.
armar cavaller
Història
Cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller, i que consistia essencialment en el cenyiment de l’espasa al neòfit pel padrí i el cop que aquest, amb el palmell de la mà, li donava a la nuca o a la galta.
La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei o senyor, el…
armar en cors
Història
Disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra.
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
Pere Gavet
Metge.
Fou professor de medicina de l’estudi general de Lleida abans del 1320, data que passà a ésser-ho de l’estudi general de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya Fou també examinador de jueus
ric home
Història
Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran