Resultats de la cerca
Es mostren 980 resultats
arquebisbe
Dret canònic
Prelat que té un poder d’ordre igual al dels bisbes, però amb una certa preeminència respecte a aquests, sia per raó d’una jurisdicció pròpia, sia per raó d’una dignitat simplement honorífica.
El nom d’arquebisbe apareix per primera vegada a Orient, l’any 348 i designa el bisbe de les ciutats importants a partir del segle V el seu ús fou freqüent i fins i tot el papa era designat amb aquest títol, i al segle VIII tots els metropolitans rebien aquest apellatiu Durant tot aquest temps a Occident aquest títol fou menys usat i sempre conjuntament amb el títol de bisbe més aviat que un mot jurídic era una fórmula honorífica Al final del segle VIII, i ja a tota la cristiandat, arquebisbe esdevingué sinònim de metropolità perdurà, tanmateix, com a títol merament…
arquebisbe titular
Dret canònic
Arquebisbe que té aquesta dignitat només d’una manera honorífica.
arquebisbe residencial
Dret canònic
Arquebisbe que regeix una arxidiòcesi sense cap sufragani, com per exemple la de Barcelona.
arquebisbe metropolità
Cristianisme
Bisbe que, amb el nom d’arquebisbe, a més de dirigir la seva pròpia diòcesi, presideix la província eclesiàstica formada per diòcesis veïnes, circumscrites a un territori determinat, anomenades sufragànies.
arquebisbe major
Dret canònic
En les esglésies orientals, títol que porten els caps de demarcacions territorials situades fora d’un patriarcat; actualment únicament porten aquest títol els arquebisbes ortodoxos de Grècia (residència Atenes) i de Xipre (residència Nicòsia).
arquebisbe coadjutor
Dret canònic
Ajudant donat pel papa al titular d’un arquebisbat, generalment amb dret a successió i les facultats del qual són determinades en les lletres apostòliques de nomenament.
la Llosa del Bisbe
la Llosa del Bisbe
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria.
L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li concedí l’autonomia, i Carles IV li donà el…
el Villar
El poble del Villar , als Serrans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…
anglicanisme
L’arquebisbe de Canterbury
Cristianisme
Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.
Orígens, estructura i desenvolupament Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les Esglésies protestants El terme d’Església anglicana designava primitivament l’Església d’Anglaterra, però actualment enclou les Esglésies de diversos països del Commonwealth britànic i àdhuc d’altres països com, per exemple, l’ Església episcopaliana dels EUA A mitjan primera dècada del segle XXI, l’anglicanisme tenia uns 27000 ministres i uns 2,6 milions de fidels repartits entre les illes Britàniques, els EUA, el Pakistan, l’Índia, Myanmar, Sri Lanka, el Canadà, l’…
Henry Edward Manning
Henry Edward Manning, arquebisbe de Westminster.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877