Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
almadrava de vista
Pesca
Ormeig de pesca, utilitzat en temps passats, per a capturar tonyines, semblant a un art de platja amb suros a dalt i ploms a baix.
Era collocada a l’avís de la proximitat de les tonyines, les quals eren, un cop pescades, arrossegades fins a la platja
transport
Geologia
Qualsevol procés per mitjà del qual les roques o llurs elements es traslladen des d’un lloc cap a un altre.
Hom, però, no acostuma a anomenar transport el de les roques que, arrossegades pel magma, sorgeixen de l’interior de la terra
xalana
Transports
Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.
Les xalanes, molt emprades a l’Europa central, solen ésser proveïdes d’un petit motor o, remolcades en sèrie, arrossegades per potents remolcadors, però també en naveguen a la sirga
motocultor
Transports
Agronomia
Giny automotor d’un sol eix utilitzat per a conrear la terra.
És constituït per un xassís que porta el motor, la potència del qual pot arribar fins a uns 11 kW, les rodes, que poden ésser metàlliques o amb pneumàtics, i les eines, que poden ésser arrossegades o empeses El conductor segueix la màquina a peu sostenint-la pels mantins
espiral de nutrients
Ecologia
Cicle de nutrients d’un riu.
És equivalent als cicles de nutrients propis de llacs i embassaments En un riu, molts nutrients elementals, com el nitrogen i el fòsfor, es mouen aigües avall tant en forma dissolta com captats per les algues que són arrossegades pel corrent, però també poden tornar al riu en la primera de les formes Els nutrients es mouen aigües avall com en una espiral
epíliton
Ecologia
Matriu de polisacàrids complexa que inclou bacteris i algues.
És propi dels ecosistemes fluvials, a les zones de més corrent on les algues es presenten com una capa fina d’uns pocs millímetres que recobreix les pedres on s’enganxen fortament per a no ser arrossegades L’epíliton pot absorbir nutrients inorgànics, com nitrats o fosfats, i matèria orgànica dissolta MOD Pot suportar una biomassa considerable d’organismes brostejadors al seu damunt
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
carrosses
Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades.
flotació

Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
filera
Aqüicultura
Conjunt d’instal·lacions flotants utilitzades en aqüicultura per al cultiu extensiu de mol·luscs bivalves.
Les fileres estan situades en mar oberta i s’inspiren en el sistema emprat al Japó per al cultiu de petxines de pelegrí i d’ostres Són constituïdes per un conjunt de cordes d’entre 100 i 200 metres de longitud que es mantenen en la superfície de l’aigua, o lleugerament submergides, mitjançant un sistema de boies i flotadors Per tal que no siguin arrossegades pels corrents, les cordes són fixades al fons de la mar D’aquestes cordes de superfície en pengen unes altres que són les que sostenen els molluscs cultivats Als Països Catalans hom en troba en mar oberta, davant el delta de…