Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
artemísia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.
Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira
Antoine Caron
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569
Artemisia Gentileschi
Tocadora de llaüt, autoretrat d’Artemisia Gentileschi
(CC0)
Pintura
Pintora italiana.
Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Durant el judici a Tassi per ofensa a l’honor familiar —pel qual fou condemnat a ser expulsat de Roma—, Artemisa fou també sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada per a verificar el seu testimoni Un mes després del judici, es casà amb el pintor florentí Pierantonio Stiattesi, amb qui tingué quatre fills La seva primera pintura coneguda fou Susanna i…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…