Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
ravenissa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles híspides, les inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades, de flors grogues, disposades en raïms, i de fruits siliquosos terminats en bec.
Es fa en terres de conreu, a quasi tot Europa
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
camamilla borda
Camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
coletxó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tiges folioses, fulles enteres, lleugerament suculentes, i flors d’un color groc lilós, pròpia dels erms i camps de secà.
alosa
Alosa
© Biopix
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, de color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall arrodonit poc visible.
Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
boixac
Fruits de boixac
© C.I.C - Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija angulosa de 10 a 30 cm, amb les fulles lanceolades, enteres o denticulades, els capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i fruits en aqueni, tots fortament arquejats.
Es fa en terres conreades de la terra baixa a la muntanya mitjana, i floreix gairebé tot l’any
corretjola
Botànica
Planta herbàcia voluble, de la família de les convolvulàcies, de fulles simples alabardades i de flors campanulades blanques o rosades.
Creix en camps i vores de camins
calèndula
Camp de calèndules
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes o anuals, de fulles oblongues, alternes, i flors en capítols vistosos, solitaris, de color variable de groc a taronja, amb flors perifèriques ligulades i fruits en aquenis encorbats i tuberculosos.
Algunes espècies, com C officinalis boixac de jardí i C suffruticosa , en mata perenne, són conreades en jardineria d’altres, com C arvensis boixac de camp, viuen als camps Floreixen gairebé tot l’any