Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
assetjar
Importunar insistentment (algú) amb pretensions, preguntes, etc.
assetjar
Voltar (un indret) impedint de sortir-ne, tractant d’entrar-hi.
assitiar
Assetjar, voltar, acorralar.
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
Meša
Història
Rei de Moab, antagonista del poble d’Israel.
Segons la narració bíblica, els israelites, juntament amb altres pobles aliats, l’atacaren i el derrotaren fins a assetjar-lo en la capital del seu regne Meša, en un homenatge extrem al seu déu, li sacrificà el primogènit damunt els murs de la ciutat, que no pogué ésser conquerida L’any 1868 fou trobada una estela conservada actualment al Musée du Louvre que, a més de descriure la guerra contra els israelites, constitueix el document més extens que s’ha conservat en alfabet paleohebraic
Juan Núñez de Lara
Història
Noble aragonès.
Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà
revolta dels Forans
Història
Revolta que tingué lloc a Mallorca en 1450-53 per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Mallorca.
Aquests foren acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic consignació , etc La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa L’èxit inicial els féu assetjar la capital 26 de juliol- 1 d’agost de 1450, però a la fi foren rebutjats el rei, que afavoria els ciutadans,…
Mariano Álvarez de Castro
Història
Militar
Militar castellà.
Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí l’actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge maig-desembre del…
Altan Kan
Història
Sobirà de Mongòlia (1543-83).
Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín 1550 Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368 Rebé el tercer dalai-lama, de la…
fets de Casas Viejas

Víctimes anarquistes de la repressió militar i policial a Casas Viejas
Història
Aixecament camperol de caràcter anarquista que tingué lloc al poble de Casas Viejas (Medina Sidonia, Cadis) pel gener del 1933.
Al descontentament per la política social de la República, s’afegí la decepció per part del proletariat rural davant la llei de bases de la Reforma Agrària 1932 El mateix gener del 1933 hi hagué incidents i vagues en diversos indrets del Principat, del País Valencià, d’Aragó i d’Andalusia al poble de Casas Viejas, de règim latifundista i amb un predomini absolut de la CNT entre els bracers uns 500, el dia 11 hi fou declarat el comunisme llibertari i hom intentà d’assetjar la caserna de la guàrdia civil Els revoltats foren aviat dispersats per la mateixa guàrdia civil, reforçada per un grup de…