Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
asceta
Persona que s’imposa una vida austera.
cora
Art
Estàtua femenina grega, de marbre pintat o bronze, característica de l’època arcaica (s. VII-VI aC).
Es presenta com a escultura aïllada o com a suport d’un objecte ornamental N'hi ha una variant dòrica, més austera, i una variant jònica, més graciosa
Miquel Llabrés
Pintura
Pintor.
Paisatgista Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures Estilísticament és de tendència abstractitzant, dins una nova figuració de formes cubistes La gamma de color és austera hi predominen els negres, els sienes i els blancs A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA
Martin van Heemskerk
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa
Sant Llorenç de Lleida

Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
André Frénaud
Literatura francesa
Poeta francès.
Estudià filosofia i es llicencià en dret La seva obra és austera i concisa i la temàtica dels seus poemes sorgeix de la vida quotidiana i dels objectes tradicionals i senzills Les rois mages 1943, Il n'y a pas de paradis 1962, La sainte face 1968, Depuis toujours déjà 1970, La sorcière de Rome 1973, La vie comme elle tourne 1980, Haeres 1982, etc
Basilides
Cristianisme
Teòleg gnòstic, el primer de qui hom té notícies certes.
Segons Eusebi de Cesarea, era nadiu d’Alexandria, on ensenyà i predicà vers els anys 120-140 Anteriorment algunes fonts el situen a Pèrsia Volia fer remuntar les seves doctrines fins als apòstols Pere i Maties Hom troba referències a les seves obres, totes perdudes llevat d’alguns fragments de comentaris a l’Evangeli, en les dels apologistes cristians que volien refutar-lo, on s’exposa una cosmologia emanatista, una antropologia dualística i una moral força austera
estil Lluís XVI
Estil desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XVI.
Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat…
Cîteaux
Monestir
Monestir borgonyó, cap de l’orde del Cister cistercenc
), situat prop de Dijon (diòcesi de Chalon-sur-Saône).
Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En llur…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina