Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
autoria
Condició d’autor.
reivindicar
Reclamar l’autoria o la comissió (d’un fet).
minifaldilla
Indumentària
Peça de vestir femenina que consisteix en una faldilla curta per sobre de mitja cama.
Fou creada per la modista Mary Quant el 1965, tot i que André Courrèges li disputa l’autoria Arribà a Catalunya el 1966 i es popularitzà a partir del 1968 Mary Quant i la minifaldilla
anònim
Literatura
Dret
Obra literària d’autor desconegut o que no vol donar a conèixer la seva autoria.
La història de la literatura presenta nombrosos casos d’anònim que obeeixen a causes diverses Un primer grup és el d’obres de transmissió oral el text inicial d’un autor ha esdevingut popular amb el temps el poble l’ha adaptat a la llengua de l’època i, a vegades, als nous costums En arribar l’evolució a un cert estadi, l’autor ja no és una persona concreta i ho és tothom Exemples d’aquest anonimat són bona part de les obres dels orígens de les literatures, que poden ésser atribuïdes a personatges llegendaris les cançons de gesta Mio Cid , el cançoner tradicional Comte Arnau , etc Un altre…
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Lingüística i sociolingüística
Recopilació de mots i expressions que els sectors cortesans i erudits havien d’evitar a l’hora de «parlar pertinentment», cosa que s’indica generalment afegint al mot considerat incorrecte la forma correcta.
L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del segle XV Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanades revela que generalment les valencianes són les preferides En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però…
,
Miquel Comalada
Literatura catalana
Religió
Eclesiàstic i escriptor.
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és falsament atribuïda la novella allegòrica Espill de la vida religiosa , també coneguda amb el títol de Desitjós , pel nom del seu protagonista —Desitjós— Hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms de temàtica espiritual d'aquest autor al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P “De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós Notes a una novella allegòrica del segle XVI” Caplletra , 31, 2001, p 11-23
,
atemptats de l’onze de març de 2004
Atemptats terroristes comesos l’11 de març de 2004 a Madrid per l’organització islamista al-Qā‘ida, que provocaren 190 morts i uns 1.500 ferits.
Fou considerada l’acció terrorista més gran comesa mai fins aleshores a l’Estat espanyol Els terroristes collocaren motxilles amb explosius en diverses estacions de tren de la capital espanyola Atocha, Santa Eugenia i el Pozo del Tío Raimundo, en hora punta i sense avisar amb antelació L’atemptat tingué lloc tres dies abans de les eleccions generals, cosa que provocà una gran tensió política L’aleshores ministre de l’interior, Ángel Acebes, atribuí l’autoria a ETA, com també ho féu el president espanyol, José María Aznar, atribució que el govern del PP insistí a mantenir malgrat…
Jordi Bilbeny

Jordi Bilbeny
Fototeca.cat
Historiografia
Nom amb el qual és conegut el filòleg i historiador Jordi Alsina i Bilbeny.
Llicenciat en filologia catalana, fins el 1990 formà part del Centre d’Estudis Colombins Ha dut a terme la defensa de la identitat catalana de Cristòfor Colom en La descoberta catalana d’Amèrica Una reflexió sobre la manipulació de la Història 1999, Cristòfor Colom Príncep de Catalunya 2006 i en altres publicacions i mitjans de comunicació diversos Posteriorment ha defensat altres tesis de caràcter similar, entre les quals la catalanitat de Miguel de Cervantes i l’atribució de l’autoria d' El lazarillo de Tormes a Joan Timoneda En l’obra La sardana i la religió de les bruixes…
la Marsellesa
Música
Himne patriòtic militar compost el 1792 per Claude-Joseph Rouget de l’Isle, oficial de l’exèrcit francès, a Estrasburg, sobre text propi.
Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació…
Isidor Planes
Cronologia
Historiografia catalana
Cristianisme
Cronista.
Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitenciari del Collegi de Corpus Christi de València Deixà inèdit un Origen de la fundación del Colegio Escriví dos manuscrits sobre els fets més importants esdevinguts a la ciutat i regne de València al Regne de València a la segona meitat del segle XVII al final de la dècada del 1720 Repertorio de varias y raras cosas i Sucessos fatales de sta ciudad y Reyno de Valencia o Puntual Diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707 D’aquest últim s’edità el primer volum el 1899 Se li atribueix l’autoria de Puntual diario de lo…
, ,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina