Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
bagatel·la
Música
Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma.
Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene
bagatel·la
Billar
Joc de saló que hom juga sobre una taula com la de billar, amb un dels costats en forma semicircular, en el qual hi ha vuit forats numerats i un al centre.
Cadscun dels dos jugadors participants disposa d’un tac curt i de quatre boles blanques o vermelles, que ha d’introduir dins els forats després que la bola pròpia n'ha colpejada una de negra que és al centre de la taula Els punts són comptats sumant els nombres que porten els forats on han caigut les boles La partida fineix quan tots els forats són plens
sardana
Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre,…