Resultats de la cerca

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…

Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa…

Destruïda durant les guerres dels Segadors 1641 i 1651 i de Successió 1705, fou refeta cada vegada, la darrera el 1713, amb baluards El 1848 hom hi installà un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola

El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra…

Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i…

Vers l’any 630, l’arcont Megacles d’aquesta família, féu matar tots els implicats en la revolta de Ciló, la qual cosa provocà l’expulsió de la família d’Atenes Més tard, des d’Esparta, lluitaren contra la tirania dels Pisistràtides i aconseguiren de portar l’exèrcit de Cleòmenes a l’Àtica i de destronar el tirà L’alcmeònida Clístenes féu una sèrie de reformes democràtiques Pèricles pertanyia a aquesta família, i, durant la guerra del Peloponès, els espartans demanaren l’expulsió de tots els seus membres, basant-se en la maledicció per la mort de Ciló Fou un dels baluards de les…

El castell conserva diversos elements del palau dels Cardona, d’època medieval, com l’anomenat pati ducal i una gran sala d’arcs apuntats Però des de la segona meitat del segle XVI aquesta família ja no visqué al castell tenia d’abans una gran casa a la vila, a la Fira, i grans palaus a Arbeca i a Barcelona El castell restà com a collegiata amb l’abat i alguns canonges des de la secularització del monestir fins al segle XVIII El conjunt de les construccions era voltat per un mur un portal era encarat al poble i una poterna a la banda oposada, més moderna, fa pensar en un portell En les…