Resultats de la cerca

En arquitectura, hom el troba en rosasses, balustrades, cresteries, etc

A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau

Aquest pòrtic, que també pot ser de pedra, és esculpit amb motius religiosos Sol indicar l’accés al recinte sagrat de les stupa , i n'hi ha un a cadascuna de les quatre balustrades El tòrana és a l’origen del torii japonès i del piu-lu xinès

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…

Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…

Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada…

Fill de Josep Subirachs Casanovas, obrer de la fàbrica de tints Rottier, i de Josepa Sitjar Ferrer Treballà al taller d’un daurador i el 1942 ja participà en una exposició collectiva al Poblenou, el seu barri Fou aprenent amb Enric Monjo i Garriga 1942-47 i alumne lliure a Belles Arts 1945, però qui exercí sobre ell un profund mestratge fou Enric Casanovas i Roy 1947-48 Exposà individualment a la Casa del Llibre de Barcelona el 1948, i l’any següent, en grup, a Girona i al Segon Saló d’Octubre barceloní, on també ho féu en posteriors edicions Cofundador del grup Postectura, exposà a les…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’…