Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
barró
Cadascuna de les barres del carro, etc.
Barro
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat al N de Pontevedra.
La capital és San Antoniño Economia ramadera boví, porcí i aviram i agrícola
barró
Barra petita de ferro o de fusta per a diferents usos (assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc, relligar els petges d’una cadira, d’una taula, etc).
llaca
Fang que deixa la pluja als camps.
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
fang
Home treballant amb fang fent un càntir
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mescla de llim, argila i aigua.
Quan s’ha endurit, rep el nom de fangolita Amb el fang hom fabrica peces de terrisseria, i és utilitzat en escultura per a modelar
Sociedad Metalúrgica Duro Felguera
Empresa espanyola de construccions mecàniques fundada l’any 1900, continuadora de les antigues instal·lacions de Duro y Cía a Astúries.
El domicili social és a Madrid i les fàbriques a Astúries —Gijón i la Felguera— i a Galícia —Vigo i Barro— La seva principal activitat és la fabricació de béns d’equipament per a la indústria siderúrgica, centrals hidroelèctriques i nuclears, ciment i mineria
Ángel María Amor Ruibal
Filosofia
Pensador gallec.
Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’alliberés del…