Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
barretina
Peça de tela en forma d’embut per a colar un líquid.
barret frigi

La Llibertat amb barret frigi (detall de La LLibertat guiant el poble, obra de Delacroix, 1830)
Indumentària
Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
Apareix, entre altres, en les representacions del pastor frigi Paris Un barret semblant —el pili— era portat pels esclaus afranquits romans com a senyal de llibertat El 1789 fou adoptat pels revolucionaris francesos, i el seu ús esdevingué oficial el 1792 per als membres de la Comuna de París i com a ensenya en els documents oficials
Lo Sometent
Periodisme
Revista satírica subtitulada ‘‘periòdic polític liberal’’ que aparegué a Barcelona del 24 d’octubre de 1868 al 1869.
Fou el producte de la fusió de La Rambla i La Barretina i defensà la república federal Hi collaboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Lluís Sendre, Tomàs Padró, etc
faixa
Indumentària
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-hi diferents volts.
Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells
Antoni Feliu i Codina

Antoni Feliu i Codina
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina 1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper 1865, L’Embustero 1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català 1879 i El Diluvio 1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue
,
Josep Abril i Virgili
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…
,
Joan Freixas i Freixas

Joan Freixas i Freixas
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De…
,
capell piramidal
Heràldica
Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim,.
usada com a cimera d’escut a Alemanya