Resultats de la cerca

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Apareix, entre altres, en les representacions del pastor frigi Paris Un barret semblant —el pili— era portat pels esclaus afranquits romans com a senyal de llibertat El 1789 fou adoptat pels revolucionaris francesos, i el seu ús esdevingué oficial el 1792 per als membres de la Comuna de París i com a ensenya en els documents oficials

Fou el producte de la fusió de La Rambla i La Barretina i defensà la república federal Hi collaboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Lluís Sendre, Tomàs Padró, etc

Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De porta endins 1884…

Aquestes eren integrades per 1 500 voluntaris de Lleida, comandats per Joan Baget, els sometents de Manresa i els d’Igualada —en menor nombre que en el primer combat pel fet de coincidir aquesta vegada amb el temps de la sega—, els terços de Cervera —una part dels quals era formada per dues companyies—, i encara 100 soldats més provinents de Lleida, del regiment suís de Wimpffen, vestits de paisà i amb barretina, i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt…