Resultats de la cerca

Conreà, a més del retrat, una pintura de tema camperol, a mig camí entre el naturalisme i l’impressionisme Les Foins , 1878 París Exercí una forta influència a tot Europa Als Països Catalans influí en general sobre els realistes de l’acabament del s XIX

Format a París sota la influència de Bastien-Lepage, esdevingué el principal realista de Finlàndia És autor d’un famós retrat de Pasteur 1885, propietat de l’Estat francès

Fill de Josep Teixidor i Busquets i germà de Pepita Teixidor , de qui fou mestre Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

Károly Ferenczy Viena 1862 — Budapest 1917, pintor, començà a pintar sota la influència de Bastien-Lepage, i es convertí en figura capdavantera de l’escola de Nagybánya Els seus quadres plein air , pintats amb colors vius i amb taques vigoroses Octubre, Vespre marcenc, Matí assolellat influïren decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa del s XX El seu fill Béni Ferenczy Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1967 fou escultor Superat un curt període cubista, cap als anys trenta cristallitzà un llenguatge formal propi, basat en l’observació atenta i sensitiva del cos i del…

Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o…

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…

Situació i presentació El municipi de Riba-roja ocupa una extensió de 99,14 km 2 i és situat al NW de la comarca, a banda i banda de l’Ebre, des de poc després de la seva confluència amb el Segre fins al pantà de Flix Limita amb els termes d’Almatret N i Maials NE, del Segrià, amb Flix E i Ascó al SE, per un petit sector, amb els municipis de la Terra Alta de la Fatarella, Vilalba dels Arcs ambdós al S i la Pobla de Massaluca SW, i amb Faió W, del Matarranya El municipi comprèn les valls de diversos bar-rancs que aporten les seves aigües a l’Ebre, que dins el terme dibuixa un parell de…