Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
becaire
Becaire
© fototeca.cat
Música
Signe (♮) que posat davant una nota (o a l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.
Antigament representava el si natural, i fins havia tingut el mateix significat que la diesi
H
Música
Signe de la notació alfabètica emprada als països germànics, equivalent al si natural.
El nom prové de l’ús del becaire per a indicar en les partitures que el si bemoll passa a si natural, per la semblança entre aquest signe i la H
B
Música
Segon element de la notació alfabètica en lletres llatines que correspon actualment al si bemoll a Alemanya, on el si natural és representat per la H, o al si natural als països anglòfons.
La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural
bemoll
Música
Signe (♭) segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.
Pot ésser a l’armadura i aleshores afecta les notes en l’ordre si, mi, la, re, sol, do, fa, quan determina alguna escala clàssica major o menor o bé en el curs d’un passatge i llavors afecta, dins un mateix compàs, totes les repeticions de la primera nota modificada mentre no sigui anullat per cap més accident Fins al s XVIII, a vegades feia la mateixa funció de l’actual becaire ♮, després d’un diesi ♯ El bemoll és l’únic accident que fa servir la notació del cant pla indicativa només de l’altura relativa i afecta únicament la nota si Les notes afectades pel doble bemoll ♭♭ han…
accident
Música
Cadascun dels signes (becaire, bemoll i diesi) que, posat davant d’una nota, en modifica l’altura; posat després de l’armadura, modifica l’altura d’una nota al llarg de tota la composició.