Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
biga
Història
Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.
Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se’n serviren els egipcis, els caldeus, els hitites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar
biga
Peça de fusta llarga i robusta, de dimensions variables, però que excedeix la llargària del cos humà.
biga
Oleïcultura
Barra de gran llargada que, a l’antiga premsa de lliura, multiplicava la força aplicada, per mitjà d’una tija roscada, a un dels seus extrems, bo i transmetent-la damunt la pila de cofins.
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop recuperat el…
biga de foc
Construcció i obres públiques
Biga que hi ha a les cuines i que serveix per a penjar-hi les olles.
ala
Biga de doble ala
Construcció i obres públiques
Eixamplament que poden presentar les bigues, especialment les de ferro o de formigó, en el cantell superior o inferior.
Quan aquest eixamplament es presenta en tots dos cantells, les bigues són anomenades de doble ala
boquet
Construcció i obres públiques
Cap de biga que sobresurt de la façana d’una casa i que serveix per a aguantar el ràfec de la teulada, la volada d’un balcó, etc.
El boquet és sempre un cap de biga fals, encastat a la paret i que no la traspassa
ariet
Militar
Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans era portat en un principi a braços d’un gran nombre d’homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d’una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l’ariet un ràpid moviment pendular L’ariet fou usat encara a l’edat mitjana