Resultats de la cerca

El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’ha deixat els…

Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles

Originària de l’Orient, s’ha introduït als sembrats d’Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos Abunda sobretot a muntanya Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls Algunes varietats de ‘flor plena’ són conreades en jardineria

Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet

El bec és llarg i fort, i en general presenten un plomatge escàs, dur i de colors vistosos Són depredadors i nien en cavitats excavades als troncs, als murs o a les roques Habiten a les regions subtropicals i tropicals Representants més importants de l'ordre dels coraciformes Subordre dels coracioideus Família dels coràcids Coracias garrulus gaig blau Família dels upúpids Upupa epops   puput   Subordre dels alcedinoideus Família dels alcedínids  Alcedo atthis   blauet   Dacelo gigas cucaburra  Família dels momòtids Momotus momota   motmot   Subordre dels meropioideus  Família dels meròpids …

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una…

Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions…