Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
botxí

botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la justícia els més…
botxí
Persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir, algú.
joc del botxí
Jocs
Joc popular infantil, anomenat també joc de l’osset o taba, conegut ja en l’antiguitat pels grecs i els romans (joc de l'astràgal).
És jugat amb un os astràgal de be o de porc emprat com un dau Les distintes posicions de caiguda determinen el rei i el botxí , el qual executa els càstigs ordenats pel primer
estiracordetes
Ajudant del botxí.
Narciso Portas Ascanio

Narciso Portas
Història
Tinent de la guàrdia civil.
Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896 Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l’anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc El 4 de setembre de 1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d’assassinar-lo