Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
lofoforats
Zoologia
Embrancament de metazous triploblàstics protostomats caracteritzat per la presència d’un òrgan especialitzat, el lofòfor.
Tots són sedentaris o fixos, amb un cap reduït, un cos protegit per una coberta protectora i un tub digestiu generalment en forma de U S'alimenten d’organismes planctònics Són aquàtics, gairebé tots marins, i amb una larva lliure de trocòfora Comprenen les classes dels foronidis, els briozous, els braquiòpodes, els endoproctes, els quetògnats i els priapuloïdeus Els darrers estudis de filogènia molecular indiquen que el grup dels lofoforats és polifilètic, és a dir, que inclou grups d’espècies que no comparteixen un antecessor comú La nova distribució proposa que dins els lofoforats s’hi…
gemma perdurable
Zoologia
Tipus de gemma proveïda d’una coberta resistent que se separa del progenitor i és capaç de suportar condicions desfavorables; quan aquestes canvien dóna lloc a un nou individu.
Són típiques d’organismes colonials esponges, briozous, etc
zoòfits
Zoologia
Una de les quatre grans divisions zoològiques en la classificació de Cuvier, que comprenia animals l’organització dels quals és intermèdia entre l’animal i la vegetal.
Incloïa els cnidaris, els porífers i els briozous actuals
platizous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que inclou els platihelmints, els rotífers, els gnatostomúlids i els cilioforats.
Tot i que alguns autors situen aquest grup dins els lofotrocozous, diversos estudis els consideren dos grups independents La posició d’aquest clade respecte als briozous pot ajudar a aclarir exactament quin és el lloc dels lofotrocozous quant als deuterostomats i als ecdisozous
modular
Ecologia
Dit de l’organisme que creix per formació repetitiva d’un cert nombre d’unitats bàsiques de construcció anomenades metàmers.
Les plantes i alguns tipus d’animals, com els briozous, els hidraris i els coralls, són organismes modulars A les plantes, els mòduls són les agrupacions de metàmers que formen, per exemple, una branca, un borró o, en general, tot allò que es produeix fins que el meristema apical n'atura el creixement
verms
Zoologia
Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
Comprenia animals tan diferents com els equinoderms, molluscs, briozous, platihelmints, anèllids, etc Més tard aquest tàxon fou reduït als invertebrats amb aspecte de cuc, i en foren exclosos, per tant, els equinoderms, molluscs, rotífers, braquiòpodes, endoproctes i altres petits grups Actualment hom no reconeix aquest grup, atès que les semblances són degudes a convergència, i no pas a afinitats filètiques
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània