Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Briva
Ciutat
Ciutat del Llemosí, Occitània, al departament de Corresa, França, situada vora el Corresa.
És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal…
Antoni Briva i Miravent
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959
Louis-Eugène-Félix Néel
Física
Físic francès.
Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…
Guillaume Dubois
Història
Política
Polític i cardenal francès.
Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai
Blanca Selva i Henry

Blanca Selva i Henry
© Fototeca.cat
Educació
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga.
El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…
Vesera
Riu
Riu del Llemosí, Occitània, afluent de la Dordonya per la dreta (192 km).
Neix al sector NW del Massís Central, i desguassa a la Dordonya aigua avall de Briva
James Mallahan Cain
Literatura
Periodisme
Novel·lista i periodista nord-americà.
Les seves novelles versen sobre els problemes de la gent de la briva i l’extorsió política a la societat nord-americana Destaquen The Postman always rings Twice ‘El carter sempre truca dues vegades’, 1934, Three of a Kind ‘Tres de la mateixa mena’, 1936, Serenade 1937 i Mildred Pierce 1941
brivall
Home de la púrria, de la briva.
Jean-Baptiste Treilhart
Història
Història del dret
Jurista i polític llemosí.
Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04
Pío Baroja y Nessi

Pío Baroja i Nessi
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista basc en llengua castellana pertanyent a l’anomenada Generació del 98.
De família d’idees liberals, visqué en diferents ciutats de la península Ibèrica per causa de l’ofici del seu pare, enginyer de mines Estudià medicina a València i a Madrid, on es doctorà Al cap de dos anys d’exercir a Zestua Cestona abandonà definitivament la medicina i es traslladà a Madrid Començà a collaborar en periòdics i revistes radicals, entrà en relació amb els grups d’escriptors joves que formaren la Generació del 98 i publicà el seu primer llibre, les narracions de Vidas sombrías , l’any 1900 Tingué unes incursions frustrades al camp de la política com a lerrouxista En esclatar la…