Resultats de la cerca

Installat a Barcelona 1890, collaborà amb arquitectes i decoradors en obres de metallisteria fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i havia obtingut premis a Barcelona París i Mèxic fins el 1916 exercí també de músic professional El seu fill Valeri Corberó i Trepat Barcelona 1908, pintor i decorador, es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A Galí, i també a Ginebra i París prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans 1936 Germà seu fou Xavier Corberó i Trepat Barcelona 1901-81, bronzista…

Fou deixeble de JAHoudon, JPajou i PGouthière, amb els quals aprengué la tècnica de la fosa del bronze, i treballà com a bronzista a la fàbrica reial de Sèvres, on féu diverses obres per a Lluís XVI, Maria Antonieta i l’emperadriu Josefina

Fill d’un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez Conreà la pintura religiosa i el retrat Carles II , museu de Frankfurt retrats de la família reial, i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma 1685, de la sagristia d’El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’…

Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica…

Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…

Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura