Resultats de la cerca

Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes mortals foren…

Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política

Compongué la música per a l’intermedi L’ortolanella astuta , estrenat l’any 1758 en el Teatro Real del Buen Retiro de Madrid

Filla del militar català Antoni de Tudó i Alemany, governador del Real Sitio del Buen Retiro Es casà el 1828 amb Manuel de Godoy y Álvarez de Faria, de qui fou segona muller

Participà, amb els exèrcits de Carles V, en les campanyes d’Itàlia, Alemanya i Àustria Nomenat 1534 adelantado del Riu de la Plata, fundà Nuestra Señora del Buen Aire i altres ciutats, però, malalt, decidí de tornar a la península Ibèrica Morí durant el retorn

Dins el corrent del “nou cinema espanyol” dirigí El buen amor 1963, Amador 1965, Si volvemos a vernos 1967 i Me enveneno de azules 1969 Altres pellícules seves són Las bodas de Blanca 1975, Padre nuestro 1985, Diario de invierno 1988 i Madregilda 1993

Residí habitualment a Madrid, on estrenà i publicà un gran nombres d’obres teatrals, entre les quals La toma de Hay por Josué 1801, El buen y el mal amigo 1801, El triunfo del amor y de la amistad 1804 i La Eumenia o La madrileña 1805

Bé que no disposà de formació científica, fou un bon observador i coneixedor de les plantes del camp Collaborà amb Odón de Buen, i amb Pius Font i Quer com a recollector del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els herbaris del qual enriquí considerablement entre el 1917 i el 1934

El 1739 Carles III de Borbó hi establí una important manufactura de porcellana, que el 1759 traslladà al Buen Retiro de Madrid Des del 1957 és seu dels Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, amb les notables colleccions de pintura i d’objectes d’art anteriorment conservades al Museo Nazionale de Nàpols