Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Busca
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, a la província de Cuneo.
El marquesat de Busca fou posseït per una línia dels Aleramici iniciada per Guglielmo mort després del 1125 i coneguda amb el nom de Lancia o Llança quan una branca passà a Sicília al s XIII Els marquesos de Busca es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó al s XII
busca
Electrònica i informàtica
Símbol que apareix a la pantalla d’un ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí o de qualsevol altre dispositiu de diàleg.
busca
Pal prim que serveix per a assenyalar les lletres, les figures, etc, d’un cartell, d’un mapa, etc.
busca
Busques d’un rellotge
Tecnologia
Cadascuna de les agulles del rellotge, cronòmetre, etc., que, mitjançant un sistema d’engranatges accionats per un ressort o per la força de la gravetat, assenyalen les hores, els minuts, els segons, etc.
busca
Barreta de ferro d’un rellotge de sol, l’ombra de la qual indica l’hora que és.
busca
Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, engruna, volva, bri, palleta, etc.
la Busca
Història
Nom donat al partit format a Barcelona al voltant del 1450 per lluitar contra l’oligarquia urbana anomenda la Biga davant la divergència d’opinions o d’interessos per a pal·liar la crisi econòmica (conflicte conegut amb el nom de la Busca i la Biga).
Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals Els dirigents foren alguns ciutadans honrats descontents, mercaders i, durant la primera etapa, fins el 1455, alguns membres dels dos estaments inferiors La Busca propugnava principalment la devaluació de la moneda, l’adopció de mesures proteccionistes i el sanejament de l’administració municipal per a l’aplicació d’aquest programa, el partit popular cercà —i trobà— el suport reial a través del governador Galceran de Requesens i l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures Aconseguí la primera victòria…
Ramon Guerau
Economia
Mercader barceloní dirigent de la Busca.
Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…